mon cor
17 desembre 2009Mon cor estima una serra, la serra de tramuntana. Que per dins la mar s’ajunta amb la serralada bètica, i si seguim així el fil segur que arribam a Canaima tot botant per damunt Madeira i en l’altre direcció pegam de cop a Còrsega.
La força que ens aporten les muntanyes és només comparable al que és el devenir mateix per les fites de la vida.
Ara algú diu que cal que es protegeixi, perquè hom també entengui com d’important és assolir cada fita ben certa.
I especialment em te robat el cor una illa que és perllongació de la serra cap al sud oest i que du per nom….Dragonera. Mil històries l’envolten i en vaig poder ser sibarita d’un bon grapat durant gairebé dos anys.
La visió d’aquesta silueta em porta a temps de conquestes, a pirates, a famílies subsistint damunt d’un troç de roca i a contrabandistes jugant-se el tipo en tan gran amagatall.
Aquí vos convid a passejar-hi mitja horeta de fita a fita benacompanyada de n’Eduard Miralles i n’Oli.
El dia que vulguis hi tornam! Jo encantada.
Caterineta, que estava cercant es poema de’n Casasses “les cases del meu carrer” i m’has comparegut tu! Quines sorpreses… una besada!!!!!!
dani