Cançó del bon amor
(Maria del Mar Bonet)
Sa lluna encara no és posta, si alç es cap la veuré. Jo cant as mig des carrer bon amor, davant ca vostra. Davant ca vostra hi ha bon amor, dos garrovers m’agradaria ser arbre ventura em veuries més. Davant ta finestra hi ha, bon amor, un margalider jo no vull cap margalida que jo et vull a tu primer. Es vent diu que no m’estimes bon amor, jo no m’ho crec es vent xiula, mou els arbres però d’amor ell no en sap res. Quina cambra tens més blanca bon amor, que trista està, està plena de paraules que no vull escoltar. Sa lluna ara ja és posta bon amor, i tu no hi ets, estic cantant tota sola només m’acompanya es vent…
Ella és la nostra veu. Sentir-la escarrufa, ja sigui amb lo pi o la balanguera. Té una potència aquesta dona que no davallarà mai. I el cant de l’enyor, aquesta sí que m’agrada. M’agrada cantar-la d’alt d’una penya lluny de tothom, enyorant-vos a tots junts. Una infància amb ella, i amb els seus discs -vinils- volta qui volta. Un bon dia l’aguila negra va sentir cançons de festa i va encetar la jota marinera. Potser em quedo amb Saba de terrer, que va néixer amb mí i que m’ha acompanyat a la infantesa. On també s’hi troba aquesta joia de la cançó popular.
Quates estones de nina he estat mirant aquesta portada. Com na Maria del Mar retorna les cançons antigues és una vertadera feina d’arrel cultural. La saba que em corre per les venes em lliga a la terra a través d’aquestes cançons. Que dur va ser per als meus ancestres i que valent treure-ho en cant.
El cant de la Sibil·la
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l’infern vulga’ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
TOT un mantra a la nostra terra, acompanyat d’orgue d’eglèsia et pot transportar per móns del més enllà.
